Aina Ai

EL RIU AMB ULLS DE NENA

Fa anys vaig veure una taca a la paret.
Vaig preguntar al meu pare:
- Pare, qui ho ha fet, això?
- Això ho va fer el riu!
- El riu va tacar la paret? Us vau mullar els peus?
...............................................................................

EL RÍO CON OJOS DE NIÑA

Hace años vi una mancha en la pared.

Pregunté a mi padre:

- Papa, ¿Quien lo ha hecho esto?

- ¡Esto lo hizo el río!

- ¿El río manchó la pared? ¿Os mojasteis los pies?

(Al final de todas las fotos, el resto de texto en castellano)

A baix a casa, a l’habitació de les bicicletes, hi havia una taca a la paret, una línia que recorria tota la sala. Moltes vegades m’havia quedat mirant-la, altres intentava tocar l’extrem de la línia, però ni posant-me de puntetes aconseguia arribar-hi amb els dits.

Un dia els meus pares em van dir:
- Aquesta marca la va fer el riu.
- El riu? – vaig preguntar
- Sí, el riu. El riu va arribar fins aquí.
- El riu va arribar fins aquí? El van portar amb galledes?
- No!, un dia el riu es va desbordar i va deixar inundats els carrers de la ciutat.
- I els peixos? Què van fer, tots els peixos?

M’era difícil imaginar el riu dins d’aquella habitació, atrapat dins de les quatre parets. Si el riu estava atrapat... quan no hi érem jugava amb la meva bicicleta? Un dia els pares em van trobar a baix, asseguda al mig de l’habitació amb botes d’aigua, un impermeable i una galleda, esperant.

- Què fas? Si avui no plou! – em van preguntar
- Espero el riu.
- Què vols dir que esperes el riu?
- Segur que quan no hi som el riu m’agafa la bicicleta i es passeja per tota la ciutat! Els rius tenen cames com nosaltres?
- El riu no pot caminar, és aigua!
- Llavors el posaré dins la galleda!!

Aquell dia el riu no va aparèixer, i segurament els següents tampoc... Els pares em devien distreure perquè no tornés a baixar i m’estigués hores i hores en aquella habitació. Va ser al cap d’uns dies, anant a buscar la bicicleta, que vaig veure la galleda. En agafar-la vaig mirar a dins.

- Aigua! – vaig cridar - hi ha aigua! El riu ha vingut! Per què no m’ha esperat?

Aquesta instal·lació neix a partir de veure una taca a la paret, una taca que sempre havia estat emmagatzemada al meu subconscient. El riu és el protagonista d’aquesta història, però, una història real o irreal?

Real, perquè el punt de partida és real, el riu i les històries ho són. L’any 1971 va haver-hi una riuada que va deixar els carrers inundats i encara avui, després de més de quaranta anys, es pot veure en alguns baixos la marca fins on va arribar.

Irreal, perquè aquest projecte no parla de la riuada d’aquell dia llunyà, sinó que parla dels records, històries i fets engendrats per la imaginació d'una nena.

Aquesta exposició forma part de Ciutat Cruïlla 2016: una visió de la realitat urbana de Cornellà. Una exposició que es fa a la ciutat cada tres anys i que enguany arriba a la cinquena edició, sempre tractant de mostrar la creativitat i propostes de caire original, d’art jove i fet per gent jove de Cornellà.

si voleu veure el catàleg

http://www.cornella.cat/files/contenidos/Patrimonio/2016/CRUILLA2016.pdf

Detalls de les obres

Els cubs poden canviar i transformar una nova imatge, en total hi ha 6 imatges diferents, dóna joc a què l'exposició sigui canviant.

Juguem? Va dir el riu

Fotografia de l'Ot Cuvas, el dia de la inauguració

(texto en castellano)

Abajo en casa, en la habitación de las bicicletas, había una mancha en la pared, una línea que recorría toda la sala. Muchas veces me había quedado mirándola, otros intentaba tocar el extremo de la línea, pero ni poniéndome de puntillas lograba llegar con los dedos.

Un día mis padres me dijeron:

- Esta marca la hizo el río.

- ¿El río? - Pregunté

- ¡Sí!, el río. El río llegó hasta aquí.

- ¿El río llegó hasta aquí? ¿Lo llevaron con cubos?

- ¡No! un día el río se desbordó y dejó inundadas las calles de la ciudad.

- ¿Y los peces? ¿Qué hicieron, todos los peces?

Me era difícil imaginar el río dentro de aquella habitación, atrapado dentro de esas cuatro paredes. Si el río estaba atrapado ... ¿Cuando no estábamos jugaba con mi bicicleta? Un día mis padres me encontraron abajo, sentada en medio de la habitación con las botas de agua, el impermeable y un cubo, esperando.

- ¿Qué haces? ¡Si hoy no llueve! - Me preguntaron

- Espero el río.

- ¿Qué quieres decir que esperas el río?

- ¡Seguro que cuando no estamos el río me coge la bicicleta y se pasea por toda la ciudad! ¿Los ríos tienen piernas como nosotros?

- El río no puede caminar, ¡es agua!

- ¡Entonces el pondré dentro de un cubo!!

Ese día el río no apareció, y seguramente los siguientes tampoco ... Mis padres me debieron distraer para que no volviera a bajar y estuviera horas y horas en aquella habitación. Fue al cabo de unos días, yendo a buscar la bicicleta, que vi el cubo. En cogerlo miré a dentro.

- ¡Agua! - Grité - ¡hay agua! ¡El río ha venido! ¿Por qué no me ha esperado?

............................................................

Esta instalación nace a partir de ver una mancha en la pared, una mancha que siempre había estado almacenada en mi subconsciente. El río es el protagonista de esta historia, sin embargo, una historia real o irreal?

Real, porque el punto de partida es real, el río y las historias lo son. En 1971 hubo una riada que dejó las calles inundadas y aún hoy, después de más de cuarenta años, se puede ver en algunos bajos la marca hasta donde llegó.

Irreal, porque este proyecto no habla de la riada de aquel día lejano, sino que habla de los recuerdos, historias y hechos engendrados por la imaginación de una niña.

Esta exposición forma parte de "Ciutat Cruïlla 2016": una visión de la realidad urbana de Cornellà. Una exposición que se hace en la ciudad cada tres años y que este año llega a su quinta edición, siempre tratando de mostrar la creatividad y propuestas de carácter original, de arte joven y hecho por gente joven de Cornellà.

si desea ver el catálogo

http://www.cornella.cat/files/contenidos/Patrimonio/2016/CRUILLA2016.pdf